|
|
Aquest partit el penso guanyar.
8 històries, 3 paraules. Res més. Paraules com actituds, valors i passions. Paraules que d’alguna manera es troben en cada una de les 8 històries.
El fútbol
La meva primera etapa, on aprenc la importància del treball en equip, de intentar fer els coses el millor possible per mi i pels que estan al meu costat. Una etapa on sense ser-ne conscient, mentre jo m’ho passava bé em preparen per tot el que havia de venir. Entrenant dur, millorant com a futbolista i persona. Amb un equip tècnic que gestionava una escola de futbol, sabent la dificultat que comporta dedicar-se de forma professional a qualsevol esport.
Bany de realitat
Abans de néixer diagnostiquen una malaltia degenerativa al meu pare. Esclerosi múltiple. Aprenc a viure i gaudir d’ell gràcies a tenir una mare que ho dóna tot per mi, i converteix una situació complexa en quotidiana. Als 9 anys perdem el partit. Simplement arribo a casa i el meu pare ja no hi és. Toca assumir que no tornaràs a veure a una de les persones més importants a la teva vida.
Canvis
Durant un any ho deixo tot, futbol, casa, amics. Marxem a Puigcerdà, creant una nova vida. El meu nou jo, no podia tornar a jugar a futbol. No tenia forces.
Tornar als orígens
Finalment no pots fugir de qui ets, i tard o d’hora has de tornar a recuperar la teva vida. Un any més tard decidim fer-ho amb la meva mare, i tornem a La Seu d’Urgell. Torna el futbol, els amics de sempre, l’escola de sempre… Això sí, ara l’escola passa a ser un club. La mateixa gent, els mateixos valors, però ara competim, volem millorar i volem créixer. Tots volem ser titulars, tots volem que l’equip guanyi partits.
Universitat
Un nou canvi, ara sí toca marxar de casa, canviar d’equip. Durant un any no jugo a futbol i
descobreixo que n’era addicte. Necessito sentir-me futbolista un altre cop, m’agradava massa
entrenar i jugar. M’entreno per recuperar la forma, torno i… em passa una de les millors coses que m’han passat mai.
La lesió
Tres dies tancat a l’habitació, un repetint les paraules del metge: “no tornaràs a jugar a futbol”. El segon amb Google, buscant algú que em digués: “Tranquil, hi ha solució”. Cap resposta. I el tercer per dir-me a mi mateix que no s’havia acabat el futbol i l’esport. És una de les meves passions, no hi podia renunciar.
Comença el partit més important de la meva vida: una operació, una cadira de rodes, 2 jocs de crosses, 1 any connectat 12 hores diàries a una màquina de rehabilitació, entrenaments i fisios dia sí i dia també, una altra operació i repetim, així durant dos anys on ho deixo tot per recuperar-me.
JMCdevelopers
Durant la lesió guanyo temps, temps per mi. Me n’adono que vull fer alguna cosa més, no en tinc prou amb la carrera, que tot el que he après del futbol ho puc aplicar en altres àmbits. Vull muntar el meu propi projecte. Jordi Arcas i Manel Fradera, grans amics i companys de viatge amb JMC.
Junts creem un projecte que ens obre les portes al món de l’emprenedoria, cursos, xerrades,
reunions, molt d’aprenentatge. Guanyem concursos que ens porten a llocs com Silicon Valley o Copenhaguen. Un cop més tot arriba al seu final, un projecte molt ambiciós que no rep el suport necessari tot i el que havíem guanyat pel camí.
Prometteo
Una nit pel centre de San Francisco, una bona copa de vi i la Sara Giménez. Sense buscar-ho estava introduint-me en el meu segon projecte. Guanyo una gran amiga, una persona amb la que connectem des del primer moment i compartim moltes coses. Una nova oportunitat d’aplicar tot el que havia après a la meva vida i la meva experiència amb JMC.
Prometteo, el canvi, la possibilitat de transformar les ciutats que ho vulguin, en ciutats accessibles pels turistes amb discapacitats auditives. Un lloc on poden compartir llocs d’interès que es trobin adaptat. Un lloc on poden connectar.
Al final, amb el temps te n’adones que el més important és perseguir els teus somnis i passions, que si ho dones tot seràs imparable. En breus Prometteo veurà la seva primera ciutat accessible, Barcelona, la primera, la que s’ha “mullat” per nosaltres. En un parell de mesos tornaré a un quiròfan, aquesta vegada estic més aprop de mai de recuperar la meva cama, podré recuperar l’esport i el futbol.
Aquest partit el penso guanyar.
