|
|
Per LAIA SERÓ, membre d'INNY
El jove que acaba l’educació secundària està, realment, preparat?
Surt havent pres consciència de qui és i de què l’espera professionalment?
En definitiva, l’escola actual ensenya el jove a com enfrontar-se al món laboral actual?
El 47,1% d’atur juvenil que hi ha a Catalunya apunta a què no, i les històries personals ho ratifiquen.
Carlos Blasi és membre de l’associació de joves INNY i assegura que la majoria de les coses que fa avui les ha après “accedint a recursos a través de Google” sense comptar, es clar, els valors que no es poden ensenyar a través d’una pantalla. Els experts ja fa temps, però, que alerten de la necessitat de canviar de paradigma.
Enric Roca, doctor en Ciències de l’Educació per la Universitat Autònoma de Barcelona, afirma que el sistema educatiu actual és “absurd” perquè “està pensat per un sistema d’industrialització que ja no tenim”.
La pregunta és, doncs, com ha de ser aquest nou model?
Els experts reclamen flexibilitat, agilitat i capacitat creativitat en el sistema educatiu. En base a l’experiència personal, Blasi creu que s’hauria de “preparar els alumnes perquè fossin més autònoms (…) ja que sovint em trobo que a la gent li costa veure més enllà de les fórmules que li van ensenyar a la facultat per solucionar els problemes del dia a dia que depara el món laboral”. Des de Barcelona Activa apunten que cada vegada hi ha més docents que han pres consciència i demanden xerrades d’orientació laboral per als seus alumnes; i que, fins i tot, hi ha centres innovadors que ja estan incorporant aquesta matèria al propi projecte d’escola. Amb tot, però, Roca afirma que aquests equips directius capdavanters continuen sent vistos “gairebé com uns herois” del sistema i que no se’ls incentiva prou des de l’Administració.
De moment, Europa té marcada la fita del 2020 per reduir l’atur juvenil fins al 15%. I si bé és cert que la xifra s’està reduint any rere any, també cal tenir present que la crisi ha fet que molts nois i noies romanguin al sistema educatiu i no inflin, conseqüentment, la bossa de desocupats. Els que s’han decidit a llençar-se cap al món laboral, però, no ho estan tenint gens fàcil i estan improvisant a marxes forçades.
Blasi ha treballat des de rentant plats a un restaurant fins a col•laborant, com a enginyer, per Google i assegura que el secret està en aprendre a separar bé les feines de “subsistència” de la teva “passió” perquè les primeres actuïn de combustible fins que puguis viure de les segones.
